Ruta Lepertel 2015

Ruta Lepertel 2015

El diumenge passat (19 d’abril 2015), per segon any consecutiu, es va celebrar la Ruta Lepertel, un brevet 200 km en homenatge a Robert i Suzanne Lepertel. Malgrat els pronòstics de temps adversos i el temporal de pluja de primeres hores de matinada, quan clarejava, l’avinguda Francesc Macià de Sant Cugat del Vallés estava plena de ciclistes, disposats a recorre aquest itinerari pels tres parcs naturals de Barcelona. En petits grups i durant un quart d’hora a les 7 en punt van prendre la sortida els primers. El Club Ciclista Gràcia de Barcelona com a club organitzador va aportar-hi un bon nombre de participants, però també un grup important de col·laboradors, tant al control de sortida, com al control de Sant Cristòfol i el d’arribada.

La Ruta Lepertel es un brevet diferent de tots els demés, una de les coses a destacar son els seus participants, hi ha una diversificació de projectes per aconseguir acabar el brevet dins el temps màxim reglamentat. Es a dir que els temps realitzats es distribueixen, de forma regular entre les 8 i les 13 hores, no com resignadament estàvem acostumats, que a les 10 hores de la sortida havien arribat el 95% del total, i el 5 % restant anava en solitari bona part del camí, sense cap altre contacte que els successius controls on et deien; si, fa dues hores que ha passat l’últim.

Una altre diferència es el paisatge, després de l’ascens pel bosc de Collserola arribem al Tibidabo des d’on divisem  la ciutat de  Barcelona des d’aquesta atalaia, per després passar pel barri de cases modernistes de Vallvidrera, més endavant el Baix Llobregat, l’estret de la Puda, les vistes cara sud de Montserrat, que van canviant a mida que s’avança cap a Monistrol,  La Bauma, El Borràs, el Burés i Sant Cristòfol. La pujada a Montserrat per La Calcina és impressionant, amb el Cavall Bernat i tota la paret nord vertical amb una vista magnifica que t’obliga a parar per contemplar-la tot aixecant el cap. Després el descens vers el Pla de Bages, amb el llac de l’Agulla i els verds de l’ordi i els grocs dels camps de colza que durant l’abril i maig l’hi donen aquest atractiu afegit.  Un cop travessat per últim cop el Llobregat ens trobem el Pont de Vilomara i al arribar a Rocafort comença a veure’s a la llunyania el paisatge del Montcau, al passar per Mura, on tenim el tercer control, ens trobem amb un poblet invadit d’estiuejants de cap de setmana, son els pros i els contres d’un lloc tant esvelt al peu del parc del Montcau i Serra de l’Obac, després ve l’ascens al coll d’Estenalles, amb una de les poques fonts que encara queden d’aigua potable a peu de carretera. Un cop a dalt tot el Vallés als nostres peus, gaudirem de la baixada  cap les grans ciutats i polígons per tornar de mica en mica cap a la realitat després d’aquesta explosió de natura.

Aquest any tant sols hi ha hagut un abandonament, de totes maneres felicitats a tots els que ho heu intentat, heu gaudit d’aquest extraordinari ambient, esperem poder-nos retrobar l’any vinent en una nova Ruta Lepertel sobre el mateix itinerari.

Fotos control sortida i arribada Ruta Lepertel

No Comments

Post A Comment